VERSOTS
Carmetanes, carmetans;
Comenceu a tremolar,
els pregoners ja som aquí
per fer emprenyar algun veí.
Benvinguts, coneguts, estranys i foresters.
Ompliu el nostre poble de festa i no d’ampolles buides pels carrers.
Avisem! Serem estrictes amb els agressors, els incívics i els més “carca”.
BENVINGUTS a la millor festa major de la comarca.
Tranquils.
No farem crítica.
Ans al contrari!
Simplement descriurem algunes realitats
perquè l’any vinent no tinguem res a dir sobre algunes doloroses veritats.
Quin despropòsit, les obres d’aquest poble,
tot l’hivern tranquil i nosaltres morts de pena, fent de moble.
Quina brillant idea començar-les abans de la festa major,
i així qui vagi a la piscina s’ha de posar xiruques i fer tota una excursió!
Quines inversions, les d’aquí Carme…
Obres amunt i avall, camps de futbol ben vallats,
i poc se’n parla, de les plaques solars!
Tot per fer constar a les institucions
que aquí tenim feina a fer per tots els racons!
Parlem de Fira Verd, va, parlem-ne!
Ai, quina gran decepció,
un bon grapat d’excuses,
per deixar-nos sense el que ens dona tanta promoció.
Per sort, Naïf en va ser l’alternativa.
Tot des d’una altra perspectiva,
sense cap més pretensió que Carme no deixés de ser activa.
A Naïf hi faltaven plantes, flors i tot el que ens captiva.
Aprofiteu, doncs, ajuntament,
per fer un gir a Fira Verd.
Flors, plantes, fires i Naïf,
ja ho teniu tot cobert!
L’escorxador està obsolet,
necessitem una solució.
És hora de modernitzar
aquest lloc amb més dedicació.
I no en parlem, de la brigada municipal,
uns homes ben espavilats que sembla que els agrada passar sempre pels mateixos carrers:
Sant Martí, avinguda Catalunya i una miqueta del Raval.
I a la resta del poble, de merda, cada dia se n’hi acumula més.
I què en dieu, de la sequera?
Tot l’any plovent i encara baixa ben seca la riera.
Hi ha qui diu que això no és un fet aïllat,
sinó que algú s’emporta l’aigua d’amagat!
I ara parlem del comerç local, concretament dels nostres bars:
uns amb preus ben populars i els altres cada vegada més cars.
I és que al final haurem de vendre els ronyons
per fer una puta tapa de xipirons!
I el gimnàs del David Borràs? Un lloc fenomenal!
Cada dia més professional.
Aquest noi espavilat ha muntat el més top dels negocis,
una entitat esportiva necessària i amb cada vegada més socis.
Però també ens han xivat… que aquest home se la sap molt llarga.
Només amb una empremta digital diu que fa d’entrenador.
Quin xollo, diuen! Tot un emprenedor!
I ara és el torn de cal Forner,
perquè, encara que ho sembli, l’Aram no és que tot ho faci bé.
Hi ha una cosa que a tots ens molesta,
i és que decideixi tancar uns quants dies la finestra.
La festa jove es trasllada a una nova ubicació,
queixes i normatives és el kit de la qüestió.
Els joves faran festa, i això no canviarà,
encara que els veïns es queixin, la festa continuarà.
I és que el covid ha marxat,
però les RAVES s’han quedat.
KooyBass Sound System ha consolidat
les millors festes d’amagat.
L’any passat sembla que amb el nostre pregó algú es va molestar,
i és que potser amb el concepte de novetats no tots pensem igual.
Però és un tema per fer autocrítica, aquest del comerç local,
doncs no valorem el que tenim aquí i només ens agrada criticar.
D’acord que el Toni del forn no s’acaba de jubilar
i a la Dana això d’obrir a les tardes no li acaba d’agradar,
però valorem la sort que al nostre poble puguem comprar-hi el pa.
No aneu al Mercadona a buscar una baguette si aquests petits comerços voleu preservar.
Déu n’hi do, la temporada de l’equip de futbol,
que amb baralles indignes hem embrutat el nostre escut.
A la segona fase de la lliga no hi havia manera de guanyar ni que fotéssim un gol,
però tot i quedar últims, ens queda el consol que la Llacuna ni se la va veure per aquell grup.
I què en penseu del grup de WhatsApp de seguretat?
Hi ha membres que encara no saben de què va la seva finalitat.
S’escandalitzen i ho escriuen si veuen un noi africà,
o encara pitjor, confonen el fill de la Patarro i el persegueixen per voler-lo atonyinar.
D’altres membres, sospitosos de tot, sospitosos de res,
diuen que els entren a robar a casa cada dos per tres.
Ai, un altre gall cantaria
si l’administrador del grup fos policia!!
Fins i tot el Vilarrúbies deia haver enxampat els delinqüents,
i passa una foto i resulta que era tot el nostre jovent.
“El meu fill no”, “la meva no”, deia tota la gent.
Ai, aquest grup de WhatsApp, enxampar lladres no, però almenys ens permet passar estones rient.
Ens comenten que la piscina torna a ser temàtica principal,
com passa a cada època estival,
abelles de tamany insòlit, denúncies que no prosperen i arbres que han desaparegut.
I és una llàstima que al lloc més concorregut del poble tinguem tanta feinada. Ajuntament,
feu el favor i poseu una solució que estigui a l’alçada!
El grup de teatre sembla que se’ls acabaven les idees per fer riure la gent,
doncs adaptaven una obra que ja havien fet feia temps.
Però quan semblava que no els sortia del tot malament…
després de 22 anys, la pluja els feia plegar per primera vegada i enviava el públic cap a
casa, tot de pressa i corrent.
Total, al final ni 4 litres devien caure,
el just i necessari per enviar la gent mullada cap a casa a jaure.
No patiu, que el grup Set Vetes us tornarem a portar els Conway altra vegada,
i com que ja us sabreu el guió ens pensarem si fer-vos descompte o tornar a demanar 5
euros d’entrada.
Potser que pleguem i no ens enrotllem més,
que aleshores ens trobem gent pel poble emprenyada perquè els hem posat del revés.
Ara ja és hora de foc, pólvora i que els diables facin tremolar els carrers.
Fins aquí aquests versots, o si n’hi voleu dir pregó.
Ara vosaltres, diables, sortiu a cremar-ho tot,
que ja si això l’any que ve nosaltres ja demanarem perdó!!!
QUE COMENCI EL CORREFOC!!!!
Visca Carme i bona festa major.
Carmetanes, Carmetans;
apagueu tots els fanals.
Que els diables som aquí,
per saltar com animals!
Enguany iniciem el pregó
amb permís del nostre ajuntament,
i ho sentim, us demanem perdó,
perquè la liarem des del començament.
No us preocupeu, que serem breus,
i no anirem allargant,
que des d’aquest balcó
ja veiem persones badallant.
Estem en any de sequera i les piscines no es podien omplir,
tot i que uns quants dels que es remullen a casa seva veig per aquí…
Però vaja, no patiu, que les plantes de marihuana a Collbàs s’havien de regar:
els mossos gairebé 2000 en van decomissar,
fins que, per desgràcia d’algun d’aquí que producte quilòmetre zero volia consumir…
Ja no recordem el maleït COVID,
que de totes les festes 2 anys ens va privar.
Després de PCR, vacunes i tests ràpids,
som aquí per poder-ho celebrar!!
Setze mesos insuportables!!
Vam acabar tots fins als collons.
Per això, hem vingut tots els diables
amb el full de reclamacions.
Quina feinada tinguérem
desinfectant places i carrers!!
Al final, tota aquella comèdia
no va servir per res.
I és per això que us volia comentar:
aquest poble és ben curiós.
En ocasions, tots junts fem pinya per lluitar,
i en d’altres, som com gat i gos.
Maleït sigui el dia que ens vàrem tornar unes cabres,
i la culpa la té un grup de WhatsApp,
on al principi només es parlava dels lladres.
Va ser llavors, Carmetans, que vam embogir per vigilar,
amb aspirants a policia que mai van opositar.
Festes il·legals, botellots als carrers…
I aquest tema no pot quedar pendent!
Així doncs, s’ha decidit
que la culpa era del jovent,
que no tenien mirament,
i és que toooot ho fem malament…
Entre gossos abandonats, gats perduts i abelles assassines,
vam passar un confinament que al·lucines.
També vam perdre el Graci i semblava que el poble s’havia d’apagar.
Res més lluny d’això! I és que el Pubill, de la mà del Víctor, va tornar.
Si bé té algun preu que sembla que estiguis a Madrid,
potser per això la Glòria ara fa una brasa que és per llepar-se’n els dits!
I també va obrir cal Forner,
una gran notícia pel jovent, els adults i la gent gran,
però no a tothom li va semblar del tot bé,
fins que es foten un parell de cerveses de l’Aram, i llavors tot sembla
anar rebé.
I és que no m’estranya que ens acabem convertint en un poble dormitori,
si fins i tot Montbui ens ha robat els Ondulats!
Hem vist tancar les Bodegues, cal Manou, la Font Bona o l’Oldavi,
i d’indústria res de res n’haurà quedat.
I és que on també anem coixos és en el comerç local,
perquè, Magda, novetats, no sé si és la paraula ideal,
i encara bo que van agafar Ca la Maria Vallès,
o pitjor és el forn, que a quarts d’onze ja no hi trobes res.
Ara és el torn de l’ajuntament,
però… crec que en parlarem ben poc,
que al final ens han de pagar el correfoc,
o si més no, un generós 20 per cent.
Enguany ha estat any d’eleccions,
és a dir, aquí a Carme, any de poques emocions…
Una llista única per quarta legislatura,
i és que ningú s’hi vol posar, que això passa factura.
El Marc com a alcalde encara pot anar aguantant,
que la paciència li mirarem d’anar acabant.
I és que una llista dels socialistes trobem a faltar,
que amb un camp de gespa o un vol amb globus sempre ens volien
subornar.
I espera’t que la setmana que ve hem d’anar a votar…
Deixa’m dir una cosa per aquesta colla de llepaculs:
poseu-vos a treballar per la gent i deixeu d’humiliar les nostres
institucions,
que només viviu de la cadira i a nosaltres ja se’ns estan inflant els
collons.
I amb el futbol? Què ha passat?
No teníem ni junta ni eleccions.
Pocs que som i encara desitjant-nos malediccions.
Tenim un camp que és més aviat per sortir a llaurar,
i el que nosaltres volem és només jugar,
i deixeu-vos estar de les vostres rucades,
que contra la Llacuna volem sortir a donar patades!
I els del billar? Que a la Pobla van marxar?
Per una cosa per la qual ens coneixien i al mapa ens sabien situar…
No sabem cuidar les nostres tradicions,
que al final se les emporten a l’Hostal Robert amb aquella colla de cabrons.
I què me’n direu del Firaverd, que ha anat mutant?
D’una fira de flors i plantes, a això amb què s’està transformant?
Ara només veiem mel, joies i la clàssica parada d’olives,
que hem trobat a faltar el Balcells fent escultures florides.
Per sort, la piscina nova és d’aigua salada!
Que abans, si el Moreno amb el clor es despistava,
n’hi havia alguns que sortien amb uns ulls…
que semblava que havien fotut alguna calada.
I quins dos trossos de socorristes del poble tenim amb el David i el
Damià,
que estan prou forts tots 2 si us han de venir a rescatar.
Això sí, que no te’ls trobis fent calistènia quan t’hagis d’ofegar,
o fotent una migdiada o coses pitjors a la caseta, tancats allà…
Ai… Com trobem a faltar el nostre agutzil,
qui ens defensarà si ve la Guàrdia Civil?
Qui serà el pròxim a patir…
quan ens tanquin les festes a les 8 del matí?
I això que ell, els nanos del Casal, no anava a desallotjar…
Aaai, el Casal… aquell lloc de trobada del nostre jovent,
on pots passar qualsevol vespre si vols veure xemeneies fumar,
i és que no hi queden per repassar els apunts de mates precisament.
I què direm d’aquesta Festa Major?
Amb gimcana de tractors i fins i tot un correbars com a innovació!!
Això sí, amb un pressupost més just que les potes d’un cocodril.
Orobig! Almenys porta un home orquestra que no estigui en edat senil.
En fi… anem donant el tema per tancat,
que potser algú ja s’ha cabrejat.
I d’aquí en sortirem ben escaldats…
Si voleu fer les paus, al Raval de Baix ens trobarem,
però porteu alguns tiquets comprats, que, si no, ens les tindrem.
I ara…
pengeu les banderoles al terrat,
que la festa major ja ha començat.
No us preocupeu, que aquesta nit ens sentireu…
i deixarem el poble ben cremat!
Que comenci el correfoc!